Tot va començar un dia nuvolat i gris.
Serien les nou del matí quan van aparéixer dos homes alts, molt ben pentinats, amb un estil "mafia italiana". Es van parar davant la porta gran de fusta antiga, la van observar amb curiositat i finalment, a la dreta, van trobar una campana de ferro.
Després d'uns minuts no hi havia res que donara senyals de vida, així que tornaren a cridar amb impaciència. La porta es va obrir lentament i va aparéixer una dona menuda i grossa amb la cara tan blanca que pareixia un ninot de neu. Així, en compte de tindre el nas com una carlota, ho tenia com una maduixa, roig amb moltes berrugues. Els visitants li van explicar que volien comprar el terreny del monestir on vivien per construir un centre comercial.
La mongeta es va quedar bocabadada i, de sobte, es va veure envoltada per quinze nassos de maduixa més... Quan van escoltar que a canvi tindrien un monestir nou amb calefacció i li pagarien un sou a cadascuna, van dir que sí. Del que no es van recordar en eixe moment era dels seus avantpassats, soterrats fa molts anys sota el monestir.
Encara que eren monges de clausura i no podien eixir al carrer, aquell dia corregueren entusiasmades cap a la seua nova casa: un monestir idéntic al d'abans. Semblava un miracle!!
El dia es va despertar nuvolat i gris. Serien les onze del matí quan dues ombres gegants es van arrimar cap a la porta gran de fusta antiga, eren els braços metal·lics de dues grues que començaren a boxejar l'edifici deixant-lo K.O..
En els dies següents van començar a construir uns del centres comercials més grans de la regió. Com si fóra un tren d'alta velocitat va passar el temps i va arribar el dia de la inauguració.
Les portes eren de vidre i s'obrien sols quan passava la gent. Però les botigues no sols cridaven l'atenció del vius; els avantpassats que habitaven sota terra van escoltar la música i es van despertar del seu amagatall. Amb curiositat començaren a entrar al centre comercial per la porta de darrere.
Arribaren a una sala plena de pots de maquillatge, pintures i perfums. Van veure a una dona pintar-se amb colorets i van fer el mateix. Com que eren invisibles i el maquillatge no, es veien els colorets dançant per la sala. Després entraren en els provadors i la gent va veure tot tipus de roba flotant pels corredors sense cap cos.
Aleshores tota la gent va começar a cridar molt espantada i en uns segons el gran centre comercial es va convertir en un centre molt famós. Era l'únic centre de fantasmes del món.
Algú s'atreveix a entrar?
Zhaoshi Rodrigo Gozalvo, 5é
Sobre l'autora:
Zhao va nàixer a Xina l'any 2003. Al dos anys va vindre a València. Ara viu a Godella.
Va encetar els seus estudis al col·legi Lluís de Sant Angel de El Saler i a partir de tercer de primària ve a la nostra escola.
Li agrada molt fer esport i juga en un equip d' hoquei. També viure moltes aventures, li agradaria viatjar per tot el món.
De major espera treballar con a guia turística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada