ELS NOSTRES CONTES #3: Els robots (Lucas Casabán)

     Hi havia una vegada uns robots que es deien Marc, Joan i Alex. Marc tenia el nas molt llarg i el cabell negre fosc, Joan era un poquet grosset i Alex, que podria dir d'Alex... era llest, alt, amable... Bé, era genial però el seu defecte era que no li agradava res compartir les seues coses. Encara així, eren molt bons amics i molt bon robots.

     Un dia de tants que estaven junts i passejant per Godella, van vore un col·legi impresionant que es deia CEIP El Barranquet. No era un col·legi molt gran però semblava una gran mansió encantada. El seu ambient era encisador i els xiquets que n'hi havia dins pareixien estar molt a gust. Estaven meravellats! Estant en la porta van descobrir que aquesta estava oberta i no van poder resistir-se a la curiositat d'entrar i vore si el col·legi era tan bonic per dins com per fora.

     Aleshores van entrar i el primer lloc on van anar va ser el pati. Es van trobar un camp de futbet molt gran, unes cistelles per jugar al bàquet, uns columpis de fusta i, darrere de l'aula multiusos, una taula per a jugar a ping-pong. Era increïble! I tot aixó en un mateix pati! Van pensar que seria el pati dels majors perquè, de seguida, es van trobar un altre pati més xicotet i amb un fum de joguets, uns tobogans molt grans i un banc de sorra. Pensaren que era una llàstima no ser encara xicotet per a poder quedar-se a jugar en eixe pati. Una llàstima de veres!

     Una vegada acabaren de vore tota la part de fora, decidiren entrar dins del col·legi per curiositat. Es trobaren amb unes classes superboniques i superxules, molt bé decorades i ordenades. Passant al costat de les classes i, al creuar per davant de la classe de quart de primària, escoltaren unes veus que venien de dins. Els robots van pensar que era el mestre de quart que estava donant classe i que si els descobria dins del col·legi s'enfadaria moltíssim per haver entrat sense permís. Van tractar d'amagar-se'n però el mestre, que era molt sabut i sempre estava molt atent a tot el que passava al seu costat, els va vore ràpidament. Tot seguit el mestre els va preguntar que feien dins del col·legi, que si s'havien perdut o si estaven buscant a algú. Els robots, morts de vergonya, van reconéixer que s'havien colat dins del col·legi per la porta que estava oberta, per curiositat i perquè el col·legi els havia paregut molt bonic i encisador. El mestre, que era molt amable, va decidir no marmolar-los molt per aixó i els va dir que podien continuar visitant el col·legi però sense molestar a ningú i sense tocar res.

     Els robots, supercontents, van decidir acabar de fer la seua visita. Passaren primer per les classes de primària i, per últim, les de infantil. Els haguera agradat vore als més xicotets de infantil en classe però ja havien acabat les classes i s'havien anat a casa.

     Una vegada acabada la visita se'n van acomiadar del mestre de quart de primària, li van donar les gràcies i se'n van anar a casa. Només arribaren, van contar a la resta de la seua família robot tot el que havien viscut. Estaven tant contents per la experiència que demanaren als seus pares el poder canviar de col·legi per a l'any següent; pensaven que el seu col·legi de robots era molt avorrit i lleig, que no tenia res a vore en el que havien vist eixe dia. Els pares van accedir a la seua petició i, des d'aquell moment, el CEIP El Barranquet es va plenar de robots.

     I així va ser de generació en generació!

Lucas Casabán, 4t

Sobre l'autor:

     Lucas va nàixer a València a l'any 2004. Des de menut ha viscut sempre a Rocafort.

     Actualment estudia a El Barranquet, a la classe de quart i creu que és un bon estudiant.

       Juga a tennis al club de natació de Carpesa i participa en tornejos contra altres clubs. Abans tocava el clarinet però ara no ho fa.

       La seua millor asignatura és Coneixement del Medi, li agrada conéixer el món que li envolta.

       Li encantaria ser biòleg marí perquè estima molt el mar i els seus animals.