Ens agradaria que ens parlares de les teues preferències. Respon amb una sola paraula.
Un color? El blau.
Una paraula? Amistat.
Un número? El 7.
Un dia de la setmana? Divendres.
Un menjar? Botifarres.
Un objecte? Castanyoles.
Un joc? Escacs.
Un poble? Godella.
Un ofici? Escriptor.
Un entreteniment? Anar al camp a buscar bolets.
Vas ser bon lector de menut?
Sí. Amb els diners de les 'estrenes' de Nadal sempre em comprava llibres d'aventures (Julio Verne i altres). A l'escola on anava de menut no hi havia biblioteca, sols una prestatgeria amb poquets llibres.
Quin tipus de lectures t'agradaven més?
Llegia de tot però especialment la literatura fantàstica i d'aventures. M'agradava molt llegir les lectures que introduïen els temes del llibre de llengua. Totes eren fragments de contes i al cap d'uns vint anys d'haver eixit de l'escola vaig trobar sorpresivament el llibre on estava la història completa d'un dels fragments que més encuriosit em tenien de menut. Vos el recomane: 'El paso del yabebirí' d' Horacio Quiroga.
Com sap una persona que és o pot ser una bona escriptora?
Mostrant la seua obra a altres lectors i escoltant les seues opinions. El meu descobriment com a escriptor fou realment una qüestió casual: té com inici una aposta entre amics que consistia en veure qui escrivia la millor història de tots; la meua fou la triada i això juntament als ànims que em van donar els meus amics va fer que em sentira motivat per a seguir escrivint... fins ara. Al fil d'açò vos contaré un 'secret': les millors coses que us succeiran en la vida vindran com a conseqüència d'un fet casual.
Què li trobes de divertit a escriure?
És molt emocionant comprovar que les històries tenen una espècie de vida pròpia: sé com comencen
però em sorprenen en el seu camí i en el seu final.
Les vivències de la teua infància t'han inspirat per a escriure alguna història?
No especialment. En tot cas les de la meua adolescència i joventut.
Porte molts anys escrivint i la inspiració m'arriba des de molts indrets.
Què t'agrada més: crear o contar històries?
Crear històries m'agrada molt pel que us he dit abans sobre com és de sorprenent el procés de creació, però contar històries m'emociona molt quan veig les caretes d'emoció com les vostres que indiquen que us heu endinsat en l'ànima del conte.
Què t'agrada més: escriure per a xiquets o per a adults?
Per a xiquets.
T'agrada anar a les escoles a contar contes?
Síííí.., molt.
T'agrada vindre cada any al Barranquet?
Moltíssim, és un plaer. A més em resulta molt còmode perquè visc al costat i sou com de la família. Sempre em rebeu amb molt de carinyo.
"El xiquet que va apagar la Lluna"
(El podeu trobar al llibre "Contes per a tot l'any)
Conta'ns l'episodi que t'inspirà per a escriure'l.
El meu fill Carles, quan era menudet i davant la presència de la lluna al cel li bufà per tractar d'apagar-la com si d'un ciri del pastís d'aniversari es tractara. Immediatament vaig tindre clar que d'eixa situació havia d'escriure un conte.
Hi ha més persones a la teua família que es dediquen a escriure?
No, el que fan els meus fills es composar lletres de cançons de 'rap'. Han format un grup, canten els dos com a 'Suquet de rap'.
T'agrada ser famós?
No sóc famós, però no m'agradaria ser-ho per situacions que he vist que han patit persones que si que ho són.
Has guanyat molts premis?Huit o deu.
Quin d'ells t'ha fet més il·lusió?
El Lazarillo
Què t'agrada més, donar classes o ser escriptor?
Ser escriptor, per això de moment he abandonat l'institut i em dedique plenament a l'escriptura.
Gràcies
per ser presència constant i generosa entre nosaltres, per fer-nos
sempre companyia i proporcionar-nos tan valuoses ferramentes de
treball com són les teues històries.
Saps
que t’estimem i nosaltres també sabem que tu ens estimes. Per això
t’abracem molt fort i et demanem que tornes l’any que ve.
Si us agrada passar una bona estoneta llegint, a la Biblioteca de l'escola tenim alguns dels llibres escrits per Carles Cano.
