NOVETATS - Febrer 2014

     En el mes de Febrer s'ha ampliat el fons de llibres a disposició dels alumnes gràcies a una donació per part d'un membre de la comunitat escolar.

Els llibres nous són...

Títol: La meva casa embruixada - Les aventures d'Araminta #1
Autor/a: Angie Sage
Editorial: La Galera (2010)
Temàtica: Aventures, por
Recomanat: Lectors avançats

Títol: L'espasa de la gruta - Les aventures d'Araminta #2
Autor/a: Angie Sage
Editorial: La Galera (2010)
Temàtica: Aventures, por
Recomanat: Lectors avançats

Títol: Sopa de clau
Autor/a: Eric Maddern
Editorial: Blume (2007)
Temàtica: Fantasia
Recomanat: Primers lectors

Títol: Pupi i el cap buit
Autor/a: María Menéndez Ponte
Editorial: Cruïlla (2011)
Temàtica: Humor
Recomanat: Primers lectors

Títol: Què veus?
Autor/a: Bruno Heitz
Editorial: Juventud (2007)
Temàtica: Animals
Recomanat: Primers lectors

Títol: Oceans animats
Autor/a: -----
Editorial: McMillan (209)
Temàtica: Animals
Recomanat: Primers lectors

Títol: La casa dels monstres
Autor/a: Katja Centomo
Editorial: Planeta (2011)
Temàtica: Còmic
Recomanat: Lectors avançats





     Gràcies per la vostra ajuda en el manteniment de la nostra biblioteca.

ELS NOSTRES CONTES #6 - Benvinguts a un altre món (Zhaoshi Rodrigo)

     Tot va començar un dia nuvolat i gris.
     Serien les nou del matí quan van aparéixer dos homes alts, molt ben pentinats, amb un estil "mafia italiana". Es van parar davant la porta gran de fusta antiga, la van observar amb curiositat i finalment, a la dreta, van trobar una campana de ferro.

     Després d'uns minuts no hi havia res que donara senyals de vida, així que tornaren a cridar amb impaciència. La porta es va obrir lentament i va aparéixer una dona menuda i grossa amb la cara tan blanca que pareixia un ninot de neu. Així, en compte de tindre el nas com una carlota, ho tenia com una maduixa, roig amb moltes berrugues. Els visitants li van explicar que volien comprar el terreny del monestir on vivien per construir un centre comercial.

     La mongeta es va quedar bocabadada i, de sobte, es va veure envoltada per quinze nassos de maduixa més... Quan van escoltar que a canvi tindrien un monestir nou amb calefacció i li pagarien un sou a cadascuna, van dir que sí. Del que no es van recordar en eixe moment era dels seus avantpassats, soterrats fa molts anys sota el monestir.
     Encara que eren monges de clausura i no podien eixir al carrer, aquell dia corregueren entusiasmades cap a la seua nova casa: un monestir idéntic al d'abans. Semblava un miracle!!
     El dia es va despertar nuvolat i gris. Serien les onze del matí quan dues ombres gegants es van arrimar cap a la porta gran de fusta antiga, eren els braços metal·lics de dues grues que començaren a boxejar l'edifici deixant-lo K.O..
     En els dies següents van començar a construir uns del centres comercials més grans de la regió. Com si fóra un tren d'alta velocitat va passar el temps i va arribar el dia de la inauguració.

     Les portes eren de vidre i s'obrien sols quan passava la gent. Però les botigues no sols cridaven l'atenció del vius; els avantpassats que habitaven sota terra van escoltar la música i es van despertar del seu amagatall. Amb curiositat començaren a entrar al centre comercial per la porta de darrere. 

     Arribaren a una sala plena de pots de maquillatge, pintures i perfums. Van veure a una dona pintar-se amb colorets i van fer el mateix. Com que eren invisibles i el maquillatge no, es veien els colorets dançant per la sala. Després entraren en els provadors i la gent va veure tot tipus de roba flotant pels corredors sense cap cos. 
     Aleshores tota la gent va começar a cridar molt espantada i en uns segons el gran centre comercial es va convertir en un centre molt famós. Era l'únic centre de fantasmes del món.
     Algú s'atreveix a entrar?

Zhaoshi Rodrigo Gozalvo, 5é

Sobre l'autora:

    Zhao va nàixer a Xina l'any 2003. Al dos anys va vindre a València. Ara viu a Godella.

  Va encetar els seus estudis al col·legi Lluís de Sant Angel de El Saler i a partir de tercer de primària ve a la nostra escola.

     Li agrada molt fer esport i juga en un equip d' hoquei. També viure moltes aventures, li agradaria viatjar per tot el món.

     De major espera treballar con a guia turística. 

ELS NOSTRES CONTES #5 - El lleó al qui no li agradava la seua pell (Teo Girón)

     Fa molts anys, a la sabana africana, hi havia un lleó al qui no li agradava gens el seu pelatge. Volia tindre'l de diferents colors.

     Un dia li va preguntar al tigre:

     -Em deixes el teu pelatge i jo et deixaré el meu?

     -Val! -va contestar el tigre.

     El tigre es va posar el pelatge del lleó i el lleó el del tigre.

     De sobte va començar a rascar-se per tot el cos i no va quedar més remei que tornar a ficar-se cadascú el seu pelatge.

     Caminant, caminant, per la sabana es va trobar amb un au misteriosa amb plomes de molts colors, ales, una cua molt llarga i un cap xicotet.

     -Em deixes les teues plomes? -va dir el lleó.

     -Val! -va dir l'au misteriosa.

     Al cap d'uns dies es va adonar el lleó que les plomes li estaven desapareguent poc a poc.

     Aleshores va anar a visitar a Aspar, l'au misteriosa.

     -Et torne les teues plomes, que el meu cos no està preparat per a dur plomes. Gràcies per la teua ajuda -va dir el lleó.

     

     D'aquesta manera, el lleó es va adonar que no és important com sigues a l'exterior. I havia trobat bons amics!.

     I conte contat, conte acabat.

Teo Girón, 2n

Sobre l'autor:

     Teo va náixer a Rocafort a l'any 2006 on viu a l'actualitat.

     Li agraden molt els cotxes de joguet, la música, els videojocs i fer carreres de patins.

       De major vol ser cantant de rock.

ELS NOSTRES CONTES #4 - L'arbre dels pardals (Laia Cuevas)

     Vivia a la ciutat. A mi m'agradaven els pardalets. Però des de la meua finestra no es veien els arbres, tan sols hi havien fanals de llum.

     Un dia que estava jugant amb caixes de cartró, vaig dibuixar unes grans fulles d'arbre. Les vaig pintar de color verd. Després, amb una corda i l'ajuda dels pares les nyugaren al voltant del fanal. Ara semblava un arbre de ciutat!.

     Des d'eixe dia els pardalets es paraven al fanal i cantaven. Jo els mirava i escoltava des de la meua finestra.

Laia Cuevas, 1r.

Sobre l'autora

     Laia va náixer en juny de 2007 a Ribarroja on va viure fins que als cinc anys es va traslladar a Godella.

     Va vindre a El Barranquet als tres anys, venia tots els dies des de Ribarroja i ara està en l'aula de primer.

     La classe que més li agrada es la d'Educació Física. Juga en un equip de bàsquet. També li agraden els animals, especialment els gossos.

       De major vol ser veterinaria per poder curar els animals.

ELS NOSTRES CONTES #3: Els robots (Lucas Casabán)

     Hi havia una vegada uns robots que es deien Marc, Joan i Alex. Marc tenia el nas molt llarg i el cabell negre fosc, Joan era un poquet grosset i Alex, que podria dir d'Alex... era llest, alt, amable... Bé, era genial però el seu defecte era que no li agradava res compartir les seues coses. Encara així, eren molt bons amics i molt bon robots.

     Un dia de tants que estaven junts i passejant per Godella, van vore un col·legi impresionant que es deia CEIP El Barranquet. No era un col·legi molt gran però semblava una gran mansió encantada. El seu ambient era encisador i els xiquets que n'hi havia dins pareixien estar molt a gust. Estaven meravellats! Estant en la porta van descobrir que aquesta estava oberta i no van poder resistir-se a la curiositat d'entrar i vore si el col·legi era tan bonic per dins com per fora.

     Aleshores van entrar i el primer lloc on van anar va ser el pati. Es van trobar un camp de futbet molt gran, unes cistelles per jugar al bàquet, uns columpis de fusta i, darrere de l'aula multiusos, una taula per a jugar a ping-pong. Era increïble! I tot aixó en un mateix pati! Van pensar que seria el pati dels majors perquè, de seguida, es van trobar un altre pati més xicotet i amb un fum de joguets, uns tobogans molt grans i un banc de sorra. Pensaren que era una llàstima no ser encara xicotet per a poder quedar-se a jugar en eixe pati. Una llàstima de veres!

     Una vegada acabaren de vore tota la part de fora, decidiren entrar dins del col·legi per curiositat. Es trobaren amb unes classes superboniques i superxules, molt bé decorades i ordenades. Passant al costat de les classes i, al creuar per davant de la classe de quart de primària, escoltaren unes veus que venien de dins. Els robots van pensar que era el mestre de quart que estava donant classe i que si els descobria dins del col·legi s'enfadaria moltíssim per haver entrat sense permís. Van tractar d'amagar-se'n però el mestre, que era molt sabut i sempre estava molt atent a tot el que passava al seu costat, els va vore ràpidament. Tot seguit el mestre els va preguntar que feien dins del col·legi, que si s'havien perdut o si estaven buscant a algú. Els robots, morts de vergonya, van reconéixer que s'havien colat dins del col·legi per la porta que estava oberta, per curiositat i perquè el col·legi els havia paregut molt bonic i encisador. El mestre, que era molt amable, va decidir no marmolar-los molt per aixó i els va dir que podien continuar visitant el col·legi però sense molestar a ningú i sense tocar res.

     Els robots, supercontents, van decidir acabar de fer la seua visita. Passaren primer per les classes de primària i, per últim, les de infantil. Els haguera agradat vore als més xicotets de infantil en classe però ja havien acabat les classes i s'havien anat a casa.

     Una vegada acabada la visita se'n van acomiadar del mestre de quart de primària, li van donar les gràcies i se'n van anar a casa. Només arribaren, van contar a la resta de la seua família robot tot el que havien viscut. Estaven tant contents per la experiència que demanaren als seus pares el poder canviar de col·legi per a l'any següent; pensaven que el seu col·legi de robots era molt avorrit i lleig, que no tenia res a vore en el que havien vist eixe dia. Els pares van accedir a la seua petició i, des d'aquell moment, el CEIP El Barranquet es va plenar de robots.

     I així va ser de generació en generació!

Lucas Casabán, 4t

Sobre l'autor:

     Lucas va nàixer a València a l'any 2004. Des de menut ha viscut sempre a Rocafort.

     Actualment estudia a El Barranquet, a la classe de quart i creu que és un bon estudiant.

       Juga a tennis al club de natació de Carpesa i participa en tornejos contra altres clubs. Abans tocava el clarinet però ara no ho fa.

       La seua millor asignatura és Coneixement del Medi, li agrada conéixer el món que li envolta.

       Li encantaria ser biòleg marí perquè estima molt el mar i els seus animals. 

ELS NOSTRES CONTES #2: Un robatori de pel·lícula (Lucas Ferrer)

     Un bon día d'estiu, un lladres forts, grans, alts i joves planejaren atracar el Banc Central Europeu per a fer-se rics o fins i tot milionaris.

     Però aquest pla tenia un defecte, que havia molta vigilància. Estava tot ple de càmeres de seguretat, guàrdies amb porres, pistoles i també grillons.

     Aleshores pensaren que el millor seria atracar-lo de nit, quan no hi ha gent i està tot més tranquil i tan sols hi ha càmeres. Quan estaven ja dins del banc era tot més difícil perquè havien de tindre cura de les càmeres per a que no els pogueren veure perquè si els veien botaria l'alarma.

     Al final, no va passar res i varen trobar la caixa forta però hi havia un altre problema a resoldre, no sabien el codi i pensaren que encara que fera molt de soroll posarien explosius per poder trencar la caixa.

     Agafaren els diners i com no va saltar l'alarma, fugiren ràpidament a l'amagatall que tenien preparat i alli es repartiren els diners.

     Al dia següent en les noticies va eixir el banc que havien atracat i quina va a ser la seua sorpresa al veure que la noticia deia:

"ELS LLADRES MÉS XIMPLES DEL MÓN"

Atraquen un banc ple de billets falsos, el banc era un decorat de pel·lícula d'acció que es rodava a la ciutat.

JA, JA, JA ....

Lucas Ferrer, 6é

Sobre l'autor:

     Lucas Ferrer va nàixer a València en juny  de 2002.Des de menut fins ara ha viscut a Burjassot.

     Sempre ha estudiat a El Barranquet, ara està en sisé i diu que trau bones notes.

     Li agraden molt els esports, especialment jugar a futbol i a ping-pong. Juga en l'equip del Godella C.F. També li agrada la sèrie de televisió 'La que se avecina' perquè es riu molt.

     En un futur vol ser bomber per poder ajudar als altres.

NOTÍCIES: 'Tot interior' - Enric Camps

Portada del llibre

     Hem rebut la notícia de la publicació del primer llibre d'Enric Camps, pare de la nostra alumna Maria Camps.

     Es tracta de 'Tot interior' un llibre publicat per Edicions del Bullent i que va resultar guanyador del premi de narrativa Soler i Estruch a Castelló de la Ribera.

     Enhorabona a l'autor i els nostres ànims per a continuar el camí encetat.

L'autor, Enric Camps

Més informació:

A la pàgina d' Edicions del Bullent.
Entrevista a l' autor.
A la pàgina Ací Castelló.
Llegir unes pàgines del llibre...

El podeu comprar...

A la papereria de la Carretera de Rocafort, propet de l'escola.
A la tenda d' Edicions del Bullent.
A la tenda d' Amazon.

ELS NOSTRES CONTES #1: El forner asteca (Maria Camps)

     Donem la benvinguda a tots els lectors i lectores que ens acompanyen es aquesta meravellosa aventura de la lectura.

     Que millor per a inaugurar el nostre blog que els contes que han estat triats per cadascuna de les aules per tal de participar en el concurs Sambori organitzat per la Federació de l'Escola Valenciana. La nostra enhorabona i molta sort per a tots els seleccionats.

     Us presentem el conte 'El forner asteca', seleccionat per la classe de tercer i escrit per Maria Camps. Esperem que us agrade.

EL FORNER ASTECA

     Hi havia una vegada fa molts i molts anys, en una selva de Mesoamèrica, una tribu en la que tots els seus components eren homes exceptuant Masami que era l'única dona.

     Masami es dedicava a fer el pa per a tots els habitants de la tribu. Es passava el dia al forn d'on mai es podia moure.

     Masami s'avorria molt. Ella volia jugar a l'ullamaliztle, que és el nom amb el que es coneix el joc de pilota asteca, pero no podia jugar perquè era una dona. Aleshores pensà, pensà, pensà, i...

     -Ja ho tinc! Em disfressaré d'home!

     Aleshores es va tallar el pèl i se n'anà tota decidida al "tlachtli" (camp de joc) i començà a jugar com si fóra un més dels homes.

     Tots els homes van comprovar que el nou jugador ho feia molt bé sense saber que es tractava de Masami i que, en veritat, era una dona.

     Al cap d'unes hores, algú va descobrir que la dona no estava al forn. Va anar a buscar-la.

     Masami de seguida va confesar que ella no era un xic i va dir que tornaria inmediatament al forn.

     Però un home li va dir:

     -No et preocupes, queda't jugant que ho fas molt bé. A mi no m'agrada l'ullamaliztli, jo sempre he volgut ser forner.

Maria Camps, 3r

Sobre l'autora

     Maria Camps va nàixer l'any 2005 a València. Després de viure uns anys a Burjassot ara viu a Godella. Sempre ha estat escolaritzada en El Barranquet.

     Li agraden molt els gossos i també dibuixar. Ella mateixa ha il·lustrat el seu conte.

     Quan siga major vol treballar de veterinària.